{"id":7796,"date":"2023-06-05T12:54:00","date_gmt":"2023-06-05T16:54:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fredastaire.com\/barcelona\/?page_id=7796"},"modified":"2026-03-13T19:00:51","modified_gmt":"2026-03-13T18:00:51","slug":"mr-fred-astaire","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.fredastaire.com\/barcelona\/ca\/mr-fred-astaire\/","title":{"rendered":"Biografia del Sr. Fred Astaire"},"content":{"rendered":"
En els seus \u00faltims anys, va continuar apareixent al cinema, incloent-hi \u201cFinian\u2019s Rainbow\u201d (1968) i \u201cThe Towering Inferno\u201d (1974), que li va valer una nominaci\u00f3 a l\u2019Oscar. Tamb\u00e9 va protagonitzar papers a la televisi\u00f3 en programes com ara\u00a0It Takes a Thief,\u00a0<\/em>i\u00a0Battlestar Galactica<\/em>\u00a0(cosa que, segons va dir, va acceptar, per influ\u00e8ncia dels seus n\u00e9ts). Astaire tamb\u00e9 va prestar la seva veu a diversos especials de televisi\u00f3 infantils d'animaci\u00f3, entre els quals destaca,\u00a0Santa Claus Is Comin\u2019 to Town<\/em>\u00a0(1970), i\u00a0The Easter Bunny is Comin\u2019 to Town<\/em>\u00a0(1977). Astaire va rebre l'any 198 el Premi Lifetime Achievement Award del American Film Institute, el qual l'any 2011 el van nomenar el \"Cinqu\u00e8 Millor Actor\" (entre les seves \u201c50 m\u00e0ximes llegendes de la pantalla<\/a>\").<\/p> Fred Astaire va morir el 1987 d'una pneum\u00f2nia, als 88 anys. Amb la seva mort, el m\u00f3n va perdre una aut\u00e8ntica llegenda del ball. La seva lleugeresa i gr\u00e0cia naturals potser no es tornaran a veure mai m\u00e9s. Com va observar Mikhail Baryshnikov en el moment de la mort de Fred Astaire, \"Cap ballar\u00ed pot veure Fred Astaire i no saber que tots haur\u00edem d'haver-nos dedicat a una altra cosa\u201c.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t Tot i que va ser m\u00e9s fam\u00f3s per la seva m\u00e0gica col\u00b7laboraci\u00f3 amb Ginger Rogers, Fred Astaire va ser realment el rei dels musicals de cinema, amb una carrera cinematogr\u00e0fica que va abastar 35 anys. Astaire va treballar amb desenes dels ballarins i estrelles de cinema m\u00e9s famosos del seu temps, com ara:<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
<\/a>Fred Astaire, nascut amb el nom de Frederick Austerlitz II el 1899, va comen\u00e7ar en el m\u00f3n de l\u2019espectacle als quatre anys, actuant a Broadway i a Vaudeville juntament amb la seva germana gran, Adele. Ja de jove adult, es va traslladar a Hollywood, on va iniciar una exitosa col\u00b7laboraci\u00f3 amb Ginger Rogers, amb qui va protagonitzar nou pel\u00b7l\u00edcules. Tamb\u00e9 va apar\u00e8ixer en films amb destacades coprotagonistes com Joan Crawford, Rita Hayworth, Ann Miller, Debbie Reynolds, Judy Garland i Cyd Charisse.\nA m\u00e9s, va compartir pantalla amb alguns dels actors m\u00e9s importants de l\u2019\u00e8poca, entre ells Bing Crosby, Red Skelton, George Burns i Gene Kelly. Fred Astaire no nom\u00e9s va ser un gran ballar\u00ed \u2014canviant el rostre del musical cinematogr\u00e0fic nord-americ\u00e0 amb el seu estil i eleg\u00e0ncia\u2014, sin\u00f3 tamb\u00e9 gran cantant i actor, amb nombrosos treballs tant dram\u00e0tics com c\u00f2mics al cinema i en especials de televisi\u00f3.\nAstaire tamb\u00e9 va transformar la manera de filmar les seq\u00fc\u00e8ncies de ball al cinema. Insistia que el focus es mantingu\u00e9s en els ballarins i en els passos de ball, utilitzant plans amplis amb c\u00e0mera fixa, preses llargues i el menor nombre possible de talls. D\u2019aquesta manera, el p\u00fablic podia sentir que estava veient un ballar\u00ed sobre l\u2019escenari, en lloc de seguir la t\u00e8cnica habitual de l\u2019\u00e8poca, que consistia a utilitzar una c\u00e0mera en moviment constant amb talls freq\u00fcents i primers plans.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t
<\/a>Astaire va rebre un Premi \u00d2scar Honor\u00edfic l\u2019any 1950 pel seu \u00abart \u00fanic i les seves contribucions a la t\u00e8cnica de les pel\u00b7l\u00edcules musicals\u00bb. Tamb\u00e9 figura com a core\u00f2graf en deu dels seus musicals cinematogr\u00e0fics estrenats entre 1934 i 1961, entre els quals Top Hat, Funny Face i The Pleasure of His Company.\nVa guanyar cinc premis Emmy pel seu treball a la televisi\u00f3, incloent-ne tres pels seus programes de varietats, An Evening with Fred Astaire (1959, que va obtenir un total sense precedents de nou premis Emmy) i Another Evening with Fred Astaire (1960).<\/p>Els Parelles de Ball de Fred Astaire<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t