Astaire va rebre un premi de l'Acadèmia honorífic el 1950 pel seu "art únic i les seves contribucions a la tècnica de les imatges musicals". Té crèdits de coreografia de deu dels seus musicals de pel·lícules estrenats entre 1934 i 1961, inclosos "Top Hat", "Funny Face" i "The Pleasure of His Company". Va guanyar cinc Emmys pel seu treball a la televisió, inclosos tres pels seus programes de varietats, An Evening with Fred Astaire (1959, que va guanyar un total de nou Emmys sense precedents!) i Another Evening with Fred Astaire (1960).

En els seus darrers anys, va continuar apareixent en pel·lícules, incloses "Finian's Rainbow" (1968) i "The Towering Inferno" (1974), que li van valer una nominació a l'Oscar. També va participar en papers televisius en programes com Es necessita un lladre, i Battlestar Galactica (que va dir que va acceptar, per la influència dels seus néts). Astaire també va prestar la seva veu a diversos especials animats de televisió infantil, sobretot, El Pare Noel arriba a la ciutat (1970), i El conill de Pasqua arriba a la ciutat (1977). Astaire va rebre el Premi a la vida durant el 1981 de l’American Film Institute, que el 2011 també el va nomenar el "cinquè actor més gran" (entre els seus "Les 50 millors llegendes de la pantalla”Llista).

Fred Astaire va morir el 1987 de pneumònia, als 88 anys. Amb el seu pas, el món va perdre una autèntica llegenda del ball. La seva lleugeresa i gràcia sense esforç potser mai no es tornarà a veure. Com va observar Mikhail Baryshnikov en el moment de la mort de Fred Astaire, "cap ballarí pot veure Fred Astaire i no saber que tots hauríem d'haver estat en un altre negoci".