Tango autènticament argentí

Hi ha moltes llegendes i històries sobre els orígens i el desenvolupament del tango. El tango és una dansa i una música que es va originar a Buenos Aires a principis de segle, desenvolupada en el crisol de cultures que era Buenos Aires. La paraula tango s'utilitzava en aquella època per descriure diverses músiques i danses.

Els orígens exactes del tango —tant el ball com la paraula en si— es perden en el mite i una història no documentada. La teoria generalment acceptada és que a mitjans del segle XIX, es van portar esclaus africans a l'Argentina i van començar a influir en la cultura local. La paraula “tango” pot ser directament d'origen africà, que significa “lloc tancat” o “terreny reservat”. O pot derivar del portuguès (i del verb llatí tanguere, tocar) i va ser adquirida pels africans als vaixells negrers. Sigui quin sigui el seu origen, la paraula “tango” va adquirir el significat estàndard del lloc on es reunien els esclaus africans i altres persones per ballar.

El més probable és que el tango nasqués en locals de ball afroargentins on assistien els compadritos, homes joves, majoritàriament nadius i pobres, a qui els agradava vestir-se amb barrets amples, mocadors de coll fluixos i botes de taló alt amb ganivets ficats casualment al cinturó. Els compadritos van portar el tango de tornada als Corrales Viejos —el barri dels escorxadors de Buenos Aires— i el van introduir en diversos establiments de baixa classe on es ballava: bars, sales de ball i bordells. Va ser aquí on els ritmes africans es van trobar amb la música de la milonga argentina (una polca de ritme ràpid) i aviat es van inventar i van arrelar nous passos.

Finalment, tothom va descobrir el tango i, a principis del segle XX, el tango, com a dansa i com a forma embrionària de música popular, s'havia establert fermament a la ciutat en ràpida expansió on va néixer. Aviat es va estendre a les ciutats provincials de l'Argentina i a través del Riu de la Plata fins a Montevideo, la capital de l'Uruguai, on es va convertir en una part tan important de la cultura urbana com a Buenos Aires.

L'expansió mundial del tango va arribar a principis del 1900, quan fills rics de famílies de la societat argentina van arribar a París i van introduir el tango en una societat àvida d'innovació i no del tot contrària a la naturalesa arriscada del ball o al ball amb homes llatins joves i rics. El 1913, el tango s'havia convertit en un fenomen internacional a París, Londres i Nova York. L'elit argentina que havia rebutjat el tango ara es va veure obligada a acceptar-lo amb orgull nacional. El tango es va estendre per tot el món durant les dècades del 1920 i del 1930 i va esdevenir una expressió fonamental de la cultura argentina, i l'Edat d'Or va durar durant les dècades del 1940 i del 1950. L'actual renaixement data de principis de la dècada del 1980, quan un espectacle "Tango Argentino" va fer una gira mundial creant una versió enlluernadora del tango que es diu que va estimular el renaixement als Estats Units, Europa i el Japó. El 2008 torna a ser un període de renovació, de tensió entre allò internacional i l'argentí, entre un desig de recrear l'Edat d'Or i un altre de fer-la evolucionar a la llum de la cultura i els valors moderns. Hi ha una explosió d'interès arreu del món amb llocs per ballar en moltes ciutats i pobles, i un circuit creixent de festivals internacionals.

Tant si busques una nova afició com una manera de connectar amb la teva parella, vols millorar la teva vida social o vols portar les teves habilitats de ball al següent nivell, Fred Astaire Dance Studios de Barcelona et farà ballar amb confiança i divertir-te des de la primera classe! Contacta amb nosaltres avui mateix, a 10 minuts de l'ABANIC.