l'Autèntic Tango Argentí

Hi ha moltes llegendes i històries sobre els orígens i el desenvolupament del Tango. El Tango és un ball i un estil musical que es va originar a Buenos Aires (Argentina) a finals del segle XIX i principis del XX, desenvolupat en el gresol de cultures que era la ciutat en aquell moment. En aquella època, la paraula "tango" s’utilitzava per descriure diversos tipus de música i de ball.

Els orígens exactes del Tango —tant el ball com la paraula en si— es perden en el mite i en una una història no documentada. La teoria generalment acceptada és que a mitjans del segle XIX, es van portar esclaus africans a l'Argentina i van començar a influir en la cultura local. La paraula “tango” pot ser directament d'origen africà, que significa “lloc tancat” o “terreny reservat”. O pot derivar del portuguès (i del verb llatí tanguere, tocar) i va ser adquirida pels africans als vaixells. Sigui quin sigui el seu origen, la paraula “tango” va adquirir el significat estàndard del lloc on els esclaus africans i altres es reunien per ballar.

El més probable és que el Tango naixés en els locals de ball Afro-Argentins freqüentats per "compadritos", joves, en la seva majoria natius i pobres, als quals els agradava vestir amb barrets d'ala ampla, mocadors solts i botes de taló alt amb ganivets ficats despreocupadament en el cinturó. Els "compadritos" van portar el Tango als Corrals Vells -el barri dels escorxadors de Buenos Aires- i el van introduir en diversos locals de mala mort on es ballava: bars, salons de ball i bordells. Va ser aquí on els ritmes africans es van trobar amb la música de la milonga argentina (una polca de ritme ràpid) i aviat es van inventar i es van imposar nous passos.

Amb el temps, tothom es va assabentar de l'existència del Tango i, a principis del segle XX, el Tango, com a ball i com a forma embrionària de música popular, s'havia afermat fermament a la seva ciutat natal. Aviat es va estendre a les ciutats de províncies de l'Argentina i, a través del Riu de la Plata, va arribar fins a Montevideo, la capital de l'Uruguai, on es va convertir en part de la cultura urbana tant com a Buenos Aires.

La difusió mundial del Tango es va produir a començaments del segle XX, quan els fills de famílies acomodades de la societat argentina van viatjar a París i van introduir el tango en una societat àvida d’innovació i no completament reticent a la naturalesa atrevida del ball ni a ballar amb joves llatinoamericans. Cap al 1913, el Tango s’havia convertit en un fenomen internacional a París, Londres i Nova York. L’elit argentina, que fins aleshores havia menyspreat el Tango, es va veure ara obligada a acceptar-lo amb orgull nacional. El Tango es va estendre per tot el món durant les dècades de 1920 i 1930 i va arribar a ser una expressió fonamental de la cultura argentina, amb l’Edat d’Or que va durar fins als anys 40 i 50. La recuperació actual va començar a principis dels anys 80, quan l’espectacle Tango Argentino va recórrer el món, creant una versió deslumbrant del Tango que, diuen, va estimular el seu ressorgiment als EE. UU., Europa i Japó. L’any 2008 es va viure novament un període de renovació, amb tensió entre l'estil internacional i l’argentí, entre el desig de recrear l’Edat d’Or i el de evolucionar-lo a la llum de la cultura i els valors moderns. Avui dia existeix una explosió d’interès a tot el món, amb llocs per ballar a moltes ciutats i pobles, i un circuit creixent de festivals internacionals.

Si estàs buscant un nou hobby, una manera de connectar amb la teva parella, vols millorar la teva vida social, o vols portar les teves habilitats de ball al següent nivell, Fred Astaire Dance Studios Barcelona et farà ballar amb confiança… i gaudir des de la teva primera classe!