Mr. Fred Astaire

Astaire va rebre un Premi Òscar Honorífic l’any 1950 pel seu «art únic i les seves contribucions a la tècnica de les pel·lícules musicals». També figura com a coreògraf en deu dels seus musicals cinematogràfics estrenats entre 1934 i 1961, entre els quals Top Hat, Funny Face i The Pleasure of His Company. Va guanyar cinc premis Emmy pel seu treball a la televisió, incloent-ne tres pels seus programes de varietats, An Evening with Fred Astaire (1959, que va obtenir un total sense precedents de nou premis Emmy) i Another Evening with Fred Astaire (1960).

En els seus últims anys, va continuar apareixent al cinema, incloent-hi “Finian’s Rainbow” (1968) i “The Towering Inferno” (1974), que li va valer una nominació a l’Oscar. També va protagonitzar papers a la televisió en programes com ara It Takes a Thief, i Battlestar Galactica (cosa que, segons va dir, va acceptar, per influència dels seus néts). Astaire també va prestar la seva veu a diversos especials de televisió infantils d'animació, entre els quals destaca, Santa Claus Is Comin’ to Town (1970), i The Easter Bunny is Comin’ to Town (1977). Astaire va rebre l'any 198 el Premi Lifetime Achievement Award del American Film Institute, el qual l'any 2011 el van nomenar el "Cinquè Millor Actor" (entre les seves “50 màximes llegendes de la pantalla").

Fred Astaire va morir el 1987 d'una pneumònia, als 88 anys. Amb la seva mort, el món va perdre una autèntica llegenda del ball. La seva lleugeresa i gràcia naturals potser no es tornaran a veure mai més. Com va observar Mikhail Baryshnikov en el moment de la mort de Fred Astaire, "Cap ballarí pot veure Fred Astaire i no saber que tots hauríem d'haver-nos dedicat a una altra cosa“.